ART.155

ART.155

ART.155 és una exposició col·lectiva que posa de manifest, des de la vessant artística, l’impacte que ha tingut l’aplicació de l’article 155 en la vida cultural, econòmica, social, i en definitiva, en el nostre dia a dia.

Aquesta mostra s’assenta sobre un concepte obert de ciutadania, que compta amb tot tipus de construccions identitàries d’origen i tradició diversa que són reivindicats com a necessaris en la introducció de veus plurals en tant a la seva participació dins la mateixa realitat ciutadana

En definitiva, els següents artefactes artístics persegueixen oferir una obertura de discursos i reflexions que es desmarquin dels ritmes frenètics de les notícies o les fake news que caracteritzen aquest període i que ens permetin situar-nos en un estadi de reflexió i fins i tot de digestió de molts dels moments succeïts durant aquest procés.

 

Per últim, advertir al públic que aquesta convocatòria ha volgut cedir l’espai íntegrament a totes les persones que s’hi han presentat i que per tant no hi ha hagut cap projecte exclòs, cosa que ha impossibilitat configurar una mostra paritària.

 

DADES:

 Inauguració:  Dijous 11 d’octubre, 19.30 h

Dates exposició: De l’11 d’octubre al 2 de novembre

Lloc: Sala d’exposicions Joan Alsina del Centre Cultural la Farinera del Clot

Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes 837

Entrada: gratuïta

 

OBRES:

 

1-O”

Joaquim Riera Llargues

Tècnica mixta | Les violències policials tractades amb materials reciclats ens parlen de la uniformitat dels cossos de seguretat, que es contraposada amb la representació de la massa organitzada per la realització de la votació del 1 d’octubre.

 

349 dies de presó”

Rosa Benito Franco

Tècnica mixta | L’artista desenvolupa una tasca d’acompanyament a les persones empresonades a causa de la seva implicació política en el procés independentista. Cada dia realitza un dibuix que  permet dimensionar els dies de privació de llibertat que es pot extrapolar a altres experiències de pèrdua de llibertat per qüestions polítiques, i que apel·la, per tant, a la defensa dels drets fonamentals.

 

Feeling Catalan”

Mireia Tysoe

Mitja, fusta i tela |  En la construccií identitària intervenen múltiples factors que van més enllà de la  configuració territorial i els nacionalismes. La implicació en mobilitzacions específiques porta, com en aquest cas, a construir un sentiment identitari que apareix a través de l’entorn social, el sentit crític i la lluita pels drets civils. La implicació de mirades d’origen i tradició diversa enriqueixen els discursos.

 

Iniqua”

Cesc Homet.

Fusta | Aquesta peça presenta una distòpia, on un territori captiu alerta de les conseqüències de

polítiques cada cop més repressives instaurades en un marc territorial concret.

 

Pouvoir – impouvoir”

Xavier Moine

Grafit sobre paper Archer |  Aquesta obra ens presenta la representació de les violències policials, i ens obra un escenari on situar experiències psicosocials com moments de pànic o situacions crítiques en el si de la lluita de masses. La obra resta en construcció i el públic està a convidat a seguir dibuixant aquesta peça col·laborativa.

 

“División de poderes”

Ángel Alonso Blanco

Acrílic sobre tela | Aquesta imatge busca representar una crítica al concepte de la separació de poders en la configuració dels estats, i parteix de la consideració del desgast de les institucions de govern.

 

“L’ombra del Conde Duque de Olivares”

“El gran inquisidor”

Xavier Sierra Valentí

Acrílic i collage sobre cartró | Aquestes dues peces parteixen de l’apropiació i manipulació d’imatges artístiques passades, un altre exemple de meta-text artístic que ens vol fer repensar el present. En “El gran inquisidor”, quadre de Doménikos Theotokópulos el Greco (1600), s’hi poden veure imatges extretes de quadres de Fernando Botero Angulo. La imatge del conegut personatge “Piuet” de la Warner Bross es relfecteix en un mirall. L’ombra del Conde-Duque de Olivares” quadre pintat per

Diego Velázquez l’any 1625 inspira la segona peça, que utilitza el personatge del duc per traçar un paral·lelisme amb l’objectiu de l’aplicació del article 155.

 

Toca’m 155”

Julieth Rodríguez Soronellas

@sorojulieth

Vidre i llibres |  Dos llibres manipulats són presentats com a artefactes impenetrables i blindats. La imatge resultant ens fa pensar en la resistència del discurs propi enfront les amenaces externes, però també pot ser una imatge al·legòrica sobre la separació entre la política institucional i la realitat social.

 

Contrafrente”

Fabian Leonardo Fernandez Caeiro

Tècnica mixta | La motivació d’aquest projecte es recollir una sèrie de testimonis usuaris de centres d’acollida per tal de fer arribar una part de les seves histories. El tractament de les imatges en protegeix la privacitat de les persones amb que l’artista ha anat treballant. Amb aquest projecte l’artista vol posar sobre la taula el desmantellament de certs serveis o el tancament total de d’alguns projectes a partir de l’aplicació de l’article.

 

Ahogado”

Michele P. Bauer

Ciment i grava | Aquest projecte escenifica de forma contundent la sensació de bloqueig i incomunicació que s’ha generat en els darrers temps. Amb paraules de l’artista, els gran relats funcionen com a “hermosos contenedores vacíos, cajas de resonancia” i provoquen l’alienació a partir de la sobre-informació i l’escenificació de la política institucional enfrontada.

 

#Demoagonitza: la cortina”

Nita Roha

Paper de cardiograma intervingut | L’artista fa servir la instal·lació d’una cortina de rotlles de paper intervingut on s’hi poden llegir un seguit d’eslògans que ens fan repensar la salut de les institucions democràtiques a partir de la manca de llibertats individuals i col·lectives.

 

GROC. Tres papeletas y una pianola”

Óscar Moya Villanueva

Paper, pianola i reproductor de so | El so tètric que s’obté de la reproducció dels sons creats a partir de les perforacions aplicades a paperetes fetes servir en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre del 2017. L’artista fa desaparèixer les lletres ‘g’, ‘r’, ‘o’, ‘c’ de manera manual per tal de poder passar pel mecanisme d’una petita pianola. Busca reinterpretar la censura del elements de color groc al espai

públic durant la campanya electoral.

 

1 d’octubre versus 2 de maig”

Quim Boleda Domenech

Pintura a l’oli sobre tela | Intervenint sobre l’obra de Francisco de Goya y Lucientes que porta per títol “Los afusilamientos del tres de mayo”, l’artista incorpora els personatges que van resultar ferits a partir de les càrregues policials durant les votacions del 1 d’octubre. En aquest cas fa servir una obra que ha estat símbol de la representació de les estratègies de crueltat dels poderosos, recordem que artistes com Pablo Ruiz Picasso o Éduard Manet també van fer